Pateres

Dins el paisatge nocturn només dues coses interrompent la foscor:
la blanca llum de la lluna i el reflexa de la fusta d’una vella patera a l’
horitzó. La nit és tan negra com la desesperació d’unes persones
obligades a l’exili. La travessia és llarga i feixuga, i saben que molts
no arribaran a l’Itaca somiada.

Suso Camuñas representa aquesta angoixa i soledat a través de la
petitesa d’unes barques esquerdades, quasi com la lluna que els
observa com a únic testimoni. La nit, en canvi, és densa i amb
textura, i els seus límits s’expandeixen més enllà de les profunditats
marines.

A la paleta, doncs, només dos colors: blanc i negre. Els colors del
paisatge, però també els colors de la pell. Entre aquests dos tons hi
ha una distància més enllà de la merament geogràfica. Una
distància que de vegades es converteix en un abisme.